|
Diari de ruta II
Hola de nou!
Ja hem deixat el meravellós país de Myanmar, prometent a la nostra estimada guia Phyu Phyu que tornarem aviat, ja que volem explorar les regions i tribus del norda com els Padaung i els Naga que no poguerem vore. Organitzarem un pròxim viatge però en pla més barat i de més dies per fer una vertadera ruta d'aventura, qui s'apunta? :)
De moment ja estem a Camboia, hem visitat els temples hinduistes d'Angkor Wat i una volta més ens sorprén la gran estratificació social del país. Encara que ací està tot més occidentalitzat, ja tenim targeta de crèdit i telefonia mòbil. De fet, al pujar al nostre 7é avió (encara ens queden 5 més) quan ensenyarem el passaport amb el cunyo de la xaranga la tanga, inmediatament un parell de monjos budistes que estaven davant, es van agenollar en reverència i els de control d'inmigració ens deixaren passar com si foren diplomàtics, i es que no hi res més important en la vida com una bona posició social :)
Estem ara a un hotel de 5 estrel.les on comencen a agobiar-nos una miqueta amb tanta atenció excessiva, doncs no estem acostumats i resulta algo incòmode, no et deixen ni sentar-te ni ficar-te la servilleta assoles. Kiko diu que inclús al costat del water hi ha un timbre per fer-lo sonar quan acabes de cagar i vinguen a torcar-te el cul :) és increïble.
Ací ja podem parlar de putes, alcohol, política i sexe... i merda per suposat. El nostre guia es prou friki i cregut, també bastant eixit, no para de mirar-me les mamelles continuament i totes les turistes rubies li fugen de seguida; fa pocs minuts ens ha demanat 20 dolars prestats perquè se n'anava a una boda, o això deia :) té una geta el tio que flipes. Res a vore amb la guia de Myanmar, era la nostra mamà Birmana, a Kiko sempre estava renegant-li perquè no parava de fer pallasades, bé ja el conegueu, ademés toca a tots els bitxos i gossos sempre plens de puces, etc. i aquella s'escandalitzava :)
Està seguent molt divertit i interessant, però sincerament els contrastos són excessius per a nosaltres, creues la porta de l'hotel i misèria, calor i increibles coses per a experimentar, de la porta endins de l'hotel, luxe desenfrenat i res interessant que no conegam ja. Resulta algo obscé tanta disparitat.
Hui em passat a les 7 del matí per davant d'un hospital pediàtric, hi havien milers de persones amb bebé i xiquets que venien de les porvincies rurals per poder ser visitats, tots per allí tirats a fora; a les 7 de la nit, encara hi havien decenes de xiquets esperant ser atessos. I dona gràcies que encara existeix el servei, perquè en Myanmar la infraestructura sanitària era pràcticament inexistent. Molt agressiu, però real desafortunadament.
Bè, creguem que ha estat un dia llarg i demà ens tenim que alçar a les 6 del matí per anar a visitar un poblat flotant d'una zona rural, de segur que valdrà la pena, com tot el que estem vivint.
Ja ens tornarem a conectar, segurament quan estigam a Vietnam.
Milions de bessos i abraçades a tots i totes.
La Tha Ba Wa i el flor de loto
Host: 202.80.170.190
|
|
QFpGFMJAygIAZaN
